dimecres, 28 de novembre del 2007

L'equip

Hi ha un equip de futbol de França anomenat,un equip gairé bé desconegut a frança per què és un equip de segona divisió. Bordeus es la primera vegada que juga a la primera divisió, ademés no disposa de bons jugadors.
Bordeus tindrà que buscar nous jugadors. per això van anar de gira a Àfrica. Alàa hi ha un jugador que es diu Okucha. Té només 18 anys, és de Nigeria, la seva mare es de França i el seu pare es de Nigerià. Okucha es un bon jugador té molt talent. Okucha viu Nigeria amb el seu pare, allà juga a futbol en una escola.
L'equip Bordeus està fent una gira per Àfrica per veure els jugadors que hi ha. Però quan van arribar a Nigeria tot va canviar al veure a Okucha jugant a futbol tots es van quedar surpresos amb el joc de Okucha. Tots parlavan d'ell, l'equip Bordeus no va dubtar a fer-li les proves. Primer de tot van parlar amb els seu pare, i també van parlar amb ell.
Li va agradar molt jugar a Europa, era els seu somni jugar en equips grans d'Europa. Finalment el van portar a França, on tenia que fer les proves. Hi va anar amb el seu pare i va quedar amb la seva mare.
Okucha va fer les proves que tenia que fer, després de fer-ho tot, va jugar amb el primer equip.
Okucha va triunfar molt a francia i sobre tot a l'equip de Bordeus on es va fer molt famós.

Soufiane

Noa i les bombolles màgiques.


Sóc Noa, una noia de 18 anys i estudio 2n de batxillerat a l’institut Deluxe de Barcelona.

Un divendres a la tarda vaig fer els meus plans, quedar amb les meves amigues per anar a donar un tomb i mirar tendes que es lo que acostumem a fer habitualment.

Pocs instants després que arribés l’hora de quedar, l'Anna una de les meves amigues em va trucar i em va dir que no podia quedar, per què tenia que fer-se responsable del seu germà petit de tres anys Joel.

Després em va tornar a sonar el mòbil, era Maria que es disculpava per què no podia venir de cap manera, per què tenia que anar a la perruqueria per què al dia següent, dissabte, anava de casament i li havien dit pocs instants abans de quedar amb nosaltres. Com que cap de les dues podien quedar i jo no volia anar tota sola a donar un tomb, vaig preferir quedar-me a casa fent deures o repassant una mica les lliçons de classe per dilluns i tenir-ho tot enllestit .

Quan m'en vaig adonar eren les vuit de la tarda i em notava cansada de tant estudiar i fer els deures. Em vaig estirar una mica sobre el llit de la meva habitació per desconnectar una mica del món.

De cop i volta em vaig adormir deseguida i al cap de dos segons vaig entrar al meu propi somni. Jo era la protagonista del meu somni i unes bombolles màgiques també.

Era com si estigues embolicada sobre màgia pura i bona, tot era de colors lluminosos, hi havien bombolles de totes les mides grans, petites, mitjanes. També n'hi havia de diferents formes i colors, o sigui un món irreal però diferent al meu. Cada bombolla diferent em feia apreciar la vida d’alguna manera i feia que sigues més divertida. Jo estava en un món fet a la meva mida, tot era bonic i no et tenies que preocupar per rès.

Hi havien fades amb els ulls blaus i cabells arrissats i negres, també hi havien elfs que eren bastants petits, però molt simpàtics.

En aquell món tan fantàstic el plat de cada dia era la felicitat, per què encara que no tinguessin de tot, sempre pretenien estar alegres. La felicitat és el que els envoltava cada dia.

Estava tan agust que em volia quedar per sempre, era el paradís de les fades i dels elfs. Cada nit es celebrava alguna festa fos pel motiu que fos.

Les diferents bombolles em feien sentir molt viva, i això que jo em sentia mig morta, però com he dit no es podia estar trist per a rès.

Les bombolles eren fetes com d’aigua i sabó, però més brillants i de colors.

De cop i volta es va acabar el meu somni, perquè l’odiós despertador va sonar. Eren les set i quart del mati! Havia estat dormint un munt d’hores i ja era l’hora de llevar-me per anar a classe, vaig adormir-me des de el divendres al vespre fins a dilluns al matí. Era tan fantàstic el somni que no em vaig poder despertar.

Des de que vaig tenir aquell son tan meravellós veig la vida amb altres ulls, tinc més sentiments de lo habitual i tot em sembla bé.

Gràcies a les bombolles màgiques ara visc el dia a dia amb alegria.

Elena

Pensant en ...

El dia dos de setembre l'Ana Davidson va arribar a Catalunya, era a finals d’estiu .
Comencava a fer fred. L'Ana estava molt nerviosa. No sabia palar l’espanyol . Tampoc coneixia la llengua catalana. No tenia amics. La seva familia era lluny,molt lluny. La seva failia era a Xina.
Estar de vacances en un altre país és fàcil-va pensar la ana . Viure en un pais diferent és una altra cosa! Podré viura aquí sola, sense la meva familia? Per què l'Ana va venir a Catalunya? La Ana estava enamorada.
El xicot de l'Ana era un noi cátala. Es deia Carlos. En Carlos era de català. En Carlos i l'Ana es van conèixer a Xina quan en Carlos feia vacances. En Carlos va estar sis setmanes a Xina.
En Carlos era guapo, parlava molt bé l’anglès, va estudiar anglès durant deu anys a l’escola i després a la universitat. En Carlos i l'Ana es van enamorar. Ellsvolien casar-se, però tenien un gran problema: eren de països diferents. Van decidir a provar de viure a Catalunya,al país d’en Carlos.
En Carlos tenia una bona feina en aquell país, era el director d’una empresa de construcció .Era un bon noi i l'Ana l’estimava per això. L'Ana va agafar les maletes i es va acomiadar de la seva família i dels seus amics. No sabia quan tornaria al seu país i no sabia quan tornaria a veure la seva famila i els seus amics.
Quan l'Ana va arribar a Catalunya, se sentia trista. Però alhora estava contenta: Ostres! Un nou pais, una nova vida amb en Carlos!
El pis d’en Carlos era a Vic. Era un pis petit però acollidor i confortable tenia calefacció i cuina de gas. A casa seva sempre cuinava amb una cuina electrica.
Hi havia moltes coses que hauria d’aprendre. To era molt diferent al seu pais.

Samira

La Prehistòria


Carlos

El nen petit


Chen i Li

dilluns, 12 de novembre del 2007

Sí al companyerisme, sí a la solidaritat !!



Qùe en pensem:
  • "Això és discriminar per tonteries. Si ens parem a pensar són coses que no tenen sentit."
  • "Moltes vegades ens troben davant d'aquestes situacions i no moven ni un sol dit ajudar a aquella persona"
  • "Es riuen perque són covards"
  • "El noi que té els cabells blancs ha fet molt bé: no cal que barallar-se per defensar d’altres companyes"
  • "...ho he trobat molt bé perquè no ha calgut barrallar-se per defensar-lo."
  • "Jo crec que el més important a un institut o col·legi és el respecte amb els companys i la solidaritat"
  • "Cada un pot fer el que volgui amb el seu aspecte físic".
  • "...el que està passant et fa sentir malament i t'entren ganes de ajudar-lo i fer el possible per què no es fiquin amb ell."

Saludem la tardor.



Powered by eSnips.com

Biografies del món: Pau Gasol (Mediterrània)

Va naixer al sí de la seva família anomenada Gasol. La seva família està dedicada a la medicina, per que el seu pare Agustí Gasol és sanitari i la seva mare és doctora. Pau va estudiar medicina durant un temps però ho va deixar perquè no podia fer les dues coses a la vegada. Té dos germans, en Marc que també és jugador professional a l’Akasvayu Girona i l'altre és l'Adrià que medeix 1,77m només amb 12 anys.

Pau va començar a jugar a bàsquet al pati del seu col.legi que s’anomenava Llord del Cornellà. Un home va anar veure com jugava Pau Gasol i el van fitxar. Després el van fitxar el F.C Barcelona, a la temporada 97/98 va guanyar el campionat de júnior d’Espany. Al 99 va debutar a la lliga ACB va jugar 3 partits més amb el primer equip F.C Barcelona, va ser escollit a la primera posició del draft convertint-se en el primer espanyol en aconseguir-ho i el segon espanyol en pujar a la NBA després de Fernando Martín. Va ser escollit per Atlanta Hawks i fou traspassat por Lorenzen W.Hirgh i Brevin Kmight a canvi de Jamal Tynley i Shaaref Abdul-Rahim.

Va debutar a la lliga ACB el 2000 anb el F.C.Barcelona jugant contra Richo Manresa. Va debutar contra Detroit pistons aconseguint dobles figures, 15 rebots, 5 assistències, i 12 punts.També va jugar al All Star de las Vegas. No va aconseguir cap punt però va ser el màxim rebotejador donant 3 assistències. Ademés va ser el rookie del seu any i el màxim anotador dels rookies . Tambè va ser campió del mòn al japò guanyant a Grecia i de pallissa!

Els dos germans Gasol en Pau i en Marc sòn una de les parelles de pivots amb mes valoració de el bàsquet cátala. Han arribat al final del Europeu però van perdre contra Rússia .

I així acaba es la vida d’en Pau Gasol com a jugador de bàsquet.



Carlos M.

Biografies del món: Gerónimo (Far West)

Gerónimo va ser el cap dels indis apatxes a nord Amèrica. Nascut el 16 de juny de 1823 i va morir el 17 de febrer de 1909 i el seu nom indi va ser Gokhlayah que significa un que badalla nom que li va posar son pare debut a que de petit estava cansat amb freqüència.

A l’any 1859 les tropes del governador militar Sonora van assassinar a la seva muller, als seus tres fills i a la seva mare. Gerónimo va jurar llavors venjar-se i es va associar amb Cochise, el cap dels apatxes chiricahua.

Al morir Cochise, el seu fill va proclamar a Gerónimo cap de la tribu. No obstant al 1876 se li va obligar a ingressar en una reserva índia.

Gerónimo va rebutjar pertànyer a aquell tros de terra àrid i va marxar a Mèxic al 1885 acompanyat d’un grup de guerrers entre els que estaven Chihuahua Mangas i Nachez.

Al 1886 es va donar l’ordre de recerca i captura contra Gerónimo, amb una recompensa de 2000 dòlars.

Gerónimo va decidir entregar-se i va ser recluit a la presó, on va permanèixer tres anys. Transcorregut aquell temps, va ser traslladat a una reserva índia a Oklahoma sense que tenis la oportunitat de veure de nou el seu poble. Allà va passar els seus últims anys de la seva vida.

Va morir als 84 anys d’edat.


Juan Carlos A.

M´agrada l'aula oberta!!!!!

L'Aula Oberta és un nou espai de l'institut. Té poca gent i treballem molt amb l´ordinador. En aquesta aula pots fer moltes coses diferents, i aprendre més coses de manera divertida.

A l'Aula Oberta treballem molt en grup, per discutir entre els alumnes, i també per ajudar als companys que els costa més treballar.

Shuangmiao.