Punts de llibre

Per conmemorar Sant Jordi hem dissenyat punts de llibre. Aquí en teniu una mostra:

Fem de cuiners !!!!

Aquesta setmana hem après a fer un pastís de xocolata boníiiiiiiiissim! Primer vam preparar la recepta, després vam el.laborar el pastís i finalment el vam devorar entre tots.

BubbleShare: Share photos - Powered by BubbleShare

Aquí us posem la recepta per si el voleu probar de fer. Només necessiteu una estona lliure, els ingredients, un microones i molta gana de xocolata.

Ingredients:
125g de xocolata
125g de mantega
3 ous
3 cullerades soperes de llet
125g de sucre
80g de farina
½ de llevadura.

Preparació:
Primer agafem la xocolata i la tallem a preses (a trossos), fem després el mateix amb la mantega, tallar-la a trossos. Posem la xocolata i la mantega al bol i hointroduim al microones fins que es fongui la mantega i la xocolata.
Quan la xocolata i la mantega estan desfetes s'hi afegeix el sucre i es remena, després s'hi afegeixen els 3 ous i quan està ben barrejat s'hi afegeix la farina amb la llevadura.
Després perquè es barregi bé, s'ha de fer servir la batedora i quan ja esta tot ben barrejat, es posa en un motlle amb forma de corona, que haurà de estar untat de mantega, i es posa al microones 6 minuts a màxima potencia.

La Capadòcia, lloc on va néixer Sant Jordi

La Capadòcia és una regió situada al cor de la península de l’Àsia Menor, limitada al sud per les muntanyes del Taure, a l’est pel riu Eufrates, al nord pel riu Halis i a ponent per la regió dels llacs de Pisídia i Licaònia.

Aquesta regió es carateriza pel seu relleu singular, d’origen volcànic. Els volcans Erciyes i Hasan.

La composició dels diversos materials i la presència de la vegetació eviten l’actuació contundent dels fenòmens erosius i la formació de xemeneies de fades i de badlands.

La situacó geogràfica de la Capadòcia ha permès que hagi estat una zona de contacte entre civilitzacions al llarg de la història.

L’ocupació de la península de l’Àsia menor per part dels turcs seljúcides va portar un període de decadència de l’art rupestre i de la vida de les comunitats cristianes. La situació es va agreujar amb l’aparició dels otomans, que van obligar a abandonar els establiments monàstics i van convertir, en alguns casos, les esglésies, en estables i colomars, i també van destruir els rostres d’algunes de les imatges dels frescos ja que la religió musulmana no permet la representació iconogràfica de figures humanes.

El 1243 Capadòcia va passar als mongols de Pèrsia (Il-khan) i el 1336 els turcmans hi van establir un emirat independent conegut com emirat d'Eretna; el 1380 fou conquerit per un emirat veí i el 1398 pels otomans. La dominació Tamerlànida (1401) fou efímera, i va tornar als otomans. Després de la I Guerra Mundial, la regió restà en poder dels turcs. La minoria dels Kizilbatxis i té alguna presència.

Kaymakl (també coneguda Kaymakli) és una de diverses ciutats subterrànies (Mazi i Özkonak) i abandonades a la regió de Capadòcia, a Anatòlia central, Turquia. Es pensa que va ser probablement construïda entre els segles V i X. Encara que la falta de decoració i documentació fan difícil fixar aquestes dates, i ha estat ocupada per diverses cultures a través dels segles. La seva funció principal era protegir als habitants de la regió en cas d'invasions. La seva posició estratègica en el centre de la regió de Capadòcia (20 quilòmetres al sud de Nevsehir), la feia un refugi fàcilment assolible pels habitants.

La ciutat va ser construida en el feble subsòl cendrós de Capadòcia. Aquesta va assolir una grandària tal que podia rebre a centenars de persones, aixoplugant-les per espai de temps de fins a sis mesos. Té nou nivells subterranis descoberts fins ara, dels quals els quatre superiors estan oberts al turisme. Els inferiors romanen parcialment obstruïts i estan reservats per als investigadors.

Va ser descoberta el 1964. Té una sola entrada; però una vegada a dins té 2,5 km. A l'interior es troben àrees destinades a magatzems d'aliments, estables, cisternes, caves, cuines, esglésies i també enterraments dipositats en un laberint de túnels i escales. A les cuines, s'aprecia que les parets i el sostre estan impregnats de sutge. A les esglésies existeixen restes dels frescos bizantins que les adornaven.

La ciutat té pous de ventilació. L'entrada està protegida per una pedra en forma de disc que es feia girar per blocar el pas per complet, i que només podia fer-se girar des de dins. Un segon disc protegeix la ciutat, uns metres més endins sobre el túnel d'entrada: com a "doble assegurança" en el cas que la primera entrada fos franquejada. Existeix un túnel subterrani en direcció a la veïna ciutat subterrània de Derinkuyu (9 km al sud), encara que el túnel no ha estat completament obert pel que no se sap del cert si existia comunicació subterrània entre aquests dos refugis.

Xavi

Una vida en sis paraules.

Diu una llegenda que es va proposar a Ernest Hemingway el repte d'escriure una història en sis paraules. El resultat va ser: "Rebaixa: sabates de nadó, sense estrenar".

A partir d'aquesta història, s'ha originat un moviment als Estats Units d'escriure relats amb només sis paraules (Finestra Exprés, Trilogia d'uns ideals, Smith). Aquest moviment s'ha fet tant popular que ja ha arrivat fins a casa nostra i molts mitjans de comunicació s'han afegit a la proposta de demanar als seus lectors ques els envïin un relat en sis paraules (3cat24, El Periodico).

Des del portal Kampus se'ns ha demanat que escrivim la nostra vida en sis paraules i, si pot ser, acompanyada d'una imatge.

Aquestes són les nostres vides en 6 paraules: