dimecres, 13 de gener del 2010

L'esforç (Història de gener)

Havia una vegada un noi que es deia David, tenia 16 anys i anava a 4rt de l'ESO, vivia en un poble al costat del Sàhara que es deia Disurt, i cada dia per anar a l¡institut tenia que caminar 2'6km pel desert.
Cada cap de setmana anava a treballar al taller mecànic del seu tiet,per poder-se comprar una bicicleta, no parava mai de esforçar-se per poder-se-la comprar la bicicleta. El seu pare sempre li deia que el que sembri o recollirà, es a dir, que si fa un esforç per aconseguir el que vol o aconseguirà.
En David sempre estava desitjant que arribes el divendres per poder anar a treballar. Sempre que el seu tiet li donava la paga del mes ho passava directament a la guardiola i no ho comptava, un dia anava a comptar els diners i va veure que tenia per comprar-se més d'una bicicleta, ho va dir al seu pare i el seu pare li va aconsellar de que seria millor un cavall, que seria més car però més rentable, que ell li ajudaria a pagar-lo.
Un dia van anar a mirar el cavall i el se pare li va dir que no agafes el més car, que agafés un normal que el pogués anar alimentant bé i que no li faltés de res, només comprar-lo van anar a una tenda d'animals per comprar-li tot el que necessités. Era dissabte i en David estava desitjant que fos dilluns per poder anar a cavall, al principi era una mica difícil portar-lo però el seu pare li va ensenyar uns bons trucs per portar-lo molt bé. El dilluns a les set del dematí en David ja estava donant-li de menjar als se cavall, en David va dir que li posaria de nom llampec perquè fos igual de ràpid. El dilluns a dos quarts de nou en David se'n va anar de casa galopant amb en llampec molt content i molt somrient perquè tot el que havia treballat havia sortit bé per el que volia.
Aitor