El primer viatge d'en Joan (Història de gener)

Hi havia una vegada un noi que es deia Joan que mai havia viatjat en avió. Un dia en Joan va veure un avió volant i a l'arribar a casa va dir al seu pare, “pare podem alguna vegada viatjar en avió? Esque tinc una gran il.lusió de viatjar en avió”, li va dir el seu pare :Crec que no perquè la teva mare té molta por de viatjar en avions.
Pare puc parlar amb la mare i li puc dir que podria viatjar en avió. En Joan va dir a la seva mare; “t'agrada viatjar en avió”? I la mare va respondre Joan tinc una mica de por.
En Joan quan va acabar les seves classes va treure bones notes.
I la mare quan va veure les notes d'en Joan va parlar amb el seu marit, li va dir en Joan ha tret bones notes podriem fer li que la seva il.lusió es faci realitat.
El pare va dir a en Joan, Joan on t'agrada anar de viatje en avió. En Joan va respondre ràpidament a França, li va dir el seu pare preparat per què aquesta setmana viatjarem a França en avió. En Joan va estar molt content i va donar una abraçada al pare i també a la mare.
Mohamed H.

Viatge en tren (Història del gener)

Hi havia una vegada un noi molt petit que les deia Aitor i vivia a Barcelona a una casa molt petita, però un dia va decidir anar a passar unes vacances amb els seus pares que vivien a Madrid i tot d'una va fer les maletes i va agafar el tren.
Una vegada el tren estava ficat en marxa cap a Madrid i mentres estava al tren va conèixer una noia que es deia Teresa. La Teresa també anava a Madrid a veure el seu avi que estava malalt.
Un cop van arribar es van intercanviar els nombres de telefon i van quedar que es trucarien per la nit. Quan va arribar la nit l'Aitor va trucar a la Teresa i van quedar per anar a dinar al restarant xinès.
Al dia següent es van trobar al restaurant, ell estava molt content, sentia alguna cosa per la Teresa- Però tenia por de que el rebutgés. Quan van acabar de dinar la Teresa li va dir que sentia alguna cosa per ell i ell es va ficar tant content que li va dir: "Jo també sento alguna cosa per tu!".
Al poc temps es van casar i se'n van anar a viure a Madrid. El pare de l'Aitor els va fer una pregunta: si tendrien fills. per què ell encara no havia tingut cap net. Al cap de quatre mesos van tenir un fill i amb el temps van tenir més fills i més fills.

David M.

Units pel monopatí (història del gener)

Hi havia una vegada, un noi que tenia setze anys, anava sempre amb el seu grup d'amics en monopatí pels carrers de Barcelona.
En Joan, quan no anava amb el seu grup, li agradava viatjar amb el seu monopatí a casa dels familiars, perquè era un noi que quan estava sol li agradava estar en família perquè s'ho passava molt bé.
Un dia, en Joan, s'aborria molt i va decidir ajudar a la gent fent encàrrecs amb el seu monopatí per ajudar als que tenien pressa i no podien arribar a temps a algun lloc, ell feia grans favors fent aquests encàrrecs. En Joan va arribar un dia que va decidir fer els encàrrecs a pobles del voltant, hi havia què li donava diners per fer l'encàrrec.
Ara, aquest noi és molt ric i poderós, gràcies als diners que guanyava fent els viatges amb el monopatí, és va pagar els estudis ell mateix, gràcies això ara és advocat i guanya molts diners, perquè és el millor advocat de tota Barcelona.
En Joan, ara s'enfronta al cas més difícil de tota la seva vida, és tracta de que un noi de setze anys s'ha xocat amb el seu client, resulta que aquest noi anava en monopatí fent viatges encarregats. A en Joan li resultava molt difícil culpar al noi del monopatí, perquè li feia recordar la seva infància i veia injust fer-li pagar que es xoqués amb el seu client, perquè la culpa era del client i no del noi. El seu client anava corrents com un boig pel carrer sense mirar i el noi quan el va veure es va apartar, però, el client com anava sense mirar es va moure cap al costat on estava el noi i el noi no va poder fer rés.
Llavors, en Joan, va decidir perdre la lluita i que pagués les conseqüències el seu client. Ara en Joan s'ha cambiat de client, ara el seu client és el noi del monopatí.
Cristian

Rès és el que sembla (Història del desembre)

Etiquetes: sembla pobre, trist, solitari, ignorat, tancat; sembla un captaire.

És un home molt important i conegut al món sencer, és el millor científic del món.
Ara està assegut al terra, pensant fer proves científiques noves per descobrir, li agrada pensar al carrer assegut al terra descalç i jugant amb ninots, perquè així pensa molt més ràpid i millor.
És molt ric gràcies als invents científics que ha descobert, amb la gent és molt simpàtic, li agrada estar rodejat de molta gent.
Cada matí es va a fer “footing” per mantenir-se en forma i refrescar-se les idees.

Cristian.

Autostop (Història de gener)

Tinc 25 anys,hi vull anar a Múrcia, allà tinc família i vull passar les festes de Nadal amb ells,el problema que tinc es que no tinc com anar-hi.
He pensat en anar-hi fent autoestop,pot ser que en aquest mon hi hagi gent amable que hem vulgui portar. Acaba de sonar el despertador,són les 6 del mati i m' en vaig capa a la carretera .De camí penso que sóc una noia bastant desconfiada,però és l'únic remei que tinc per arribar-hi .
Fa deu minuts que passen cotxes i jo amb el dit aixecat,però entenc que no es parin,hi ha molta desconfiança a la gent desconeguda .Per fi para un cotxe,era una dona d'uns trenta i poc anys.
Hem va preguntar que on volia anar hi l'hi vaig dir que a Múrcia però ella només em podia portar fins a València capital ja que portem des de Castelló. Era una dona bastant seriosa però no desagradable.
Vam arribar a València i em va deixar per on hi passaven mes cotxes. Aquest cop van parar de seguida,era un home gran,molt agradable,ell hem va portar fins a Múrcia,encara que es va passar tot el trajecte explicant acudits.
Per fi vaig arribar,per fi podia passar les festes amb la família.
Sara G.

L'esforç (Història de gener)

Havia una vegada un noi que es deia David, tenia 16 anys i anava a 4rt de l'ESO, vivia en un poble al costat del Sàhara que es deia Disurt, i cada dia per anar a l¡institut tenia que caminar 2'6km pel desert.

Cada cap de setmana anava a treballar al taller mecànic del seu tiet,per poder-se comprar una bicicleta, no parava mai de esforçar-se per poder-se-la comprar la bicicleta. El seu pare sempre li deia que el que sembri o recollirà, es a dir, que si fa un esforç per aconseguir el que vol o aconseguirà.
En David sempre estava desitjant que arribes el divendres per poder anar a treballar. Sempre que el seu tiet li donava la paga del mes ho passava directament a la guardiola i no ho comptava, un dia anava a comptar els diners i va veure que tenia per comprar-se més d'una bicicleta, ho va dir al seu pare i el seu pare li va aconsellar de que seria millor un cavall, que seria més car però més rentable, que ell li ajudaria a pagar-lo.
Un dia van anar a mirar el cavall i el se pare li va dir que no agafes el més car, que agafés un normal que el pogués anar alimentant bé i que no li faltés de res, només comprar-lo van anar a una tenda d'animals per comprar-li tot el que necessités. Era dissabte i en David estava desitjant que fos dilluns per poder anar a cavall, al principi era una mica difícil portar-lo però el seu pare li va ensenyar uns bons trucs per portar-lo molt bé. El dilluns a les set del dematí en David ja estava donant-li de menjar als se cavall, en David va dir que li posaria de nom llampec perquè fos igual de ràpid. El dilluns a dos quarts de nou en David se'n va anar de casa galopant amb en llampec molt content i molt somrient perquè tot el que havia treballat havia sortit bé per el que volia.
Aitor

Felicitació de Nadal - Aitor

Felicitació de Nadal - Cristian

Drets dels nens. Article 9

Drets dels nens. Article 9

View more presentations from aulaobertaiesbaixcamp.

Drets dels nens. Article 3

Drets dels nens. Article 3

View more presentations from aulaobertaiesbaixcamp.

Drets dels nens. Article 4.

Els Drets Dela Infants. Article

View more presentations from aulaobertaiesbaixcamp.

Drets dels nens. Article 9

Els Drets Dels Nens. Article 9

View more presentations from aulaobertaiesbaixcamp.