Em dic Ezequiel i tinc 26 anys. Sóc de Helsinki, m' agrada el fred, però visc a Espanya. Els dies a Helsinki són massa depriments, sempre plou o neva i els dies sempre són grisos, els meus pares no volien això per a mi.
Us vull explicar la meva història, on creia que patia una malaltia o maledicció sense cura. El meu pare sempre ha treballat en una protectora d'animals on la majoria dels animals estaven malalts. Recordo que hi havia un gat negre d' ulls verds grans i rodons, però estaba molt malalt i... una mica boig.
Quan tenia 6 anys la meva mare va voler que anéssim una tarda a veure al meu pare al treball i li féssim company
ia, però quan vam arribar el meu pare estava desesperat, perque aquell gat de ulls verds i de color negre s'havia escapat. La meva mare va voler ajudar-lo i jo em vaig quedar solet berenant el meu entrepà. Vaig decidir anar a donar una volta, per veure el altres animals que hi havia engabiats, i de cop al meu davant estava aquell gat mirant-me fixament i malintencionadament.
Vaig intentar ignorarlo, però ell va llençar al meu coll i em va mossegar entre l' espatlla i el coll, va marxar d' un salt i em va deixar a terra plorant i cridant del mal que em feia. Els meus pares van venir deseguida amb mi i em van portar al metge. Em van fer milions de probes i no tenia rès, estava completament sa. Els metges no ho entenien. Aquell gat estaba realment malalt, però amb la seva autèntica bellesa exterior era impossible de fer creure.
Van passar 16 anys des d'aquell atac felí tan salvatge. Recordo que als 22 anys vaig començar a trobar-me malament: el meu olfacte era molt més fi, i em movia molt silenciosa i àgilment. Mai vaig imaginar d'on provenien aquells efectes sobrenaturals.
Als 22 anys vaig marxar a Finlandia, el meu país, a viure, i hi he viscut sempre sol. Una nit mentres dormia, el meu cos es va començar a encongir i a fer-me mal. El meu cos es va començar a recobrir de pel negre ¿m'estava transformant en un animal?. Vaig arrossegar-me fins al mirall i vaig veure que en el reflex hi havia aquell gat negre de fa 16 anys, aquell gat que em va atacar i em va mal ferir, però... m'estaba transformant en aquell gat? Era realment, preciós, uns ulls verds com els d'un prat i un pèl tan suau com el bellut.
Em vaig començar a desesperar, em quedaria així tota la meva vida?. Vaig voler anar a buscar ajuda. Vaig voler sortir per la porta però el meu cos m' ho impedia, per sort vaig deixar una finestra oberta i vaig saltar per allà cap a fora. Vaig caure sobre la neu i em vaig fer mal. Una noia que s'acostava cap a mi em va veure. Recordo perfectament com era ella: era molt prima , tenia els ulls clars igual que el color dels cabells que el tenia llarguíssims. Em va recollir. Es déia i diu Ebony...
Em va portar a casa seva i em va ficar dins del seu llit. Al matí quan em vaig despertar, estava totalment despullat, el meu cos tornava a ser el d'un humà. Em vaig espantar. Però ella no era al llit, només hi havia un gat totalment blanc amb el pèl que semblava bellut i brillava moltíssim. Em vaig vestir amb alguna cosa que hi havia per allà, i vaig tornar cap a casa meva, preguntant-me que se n'havia fet d' aquella preciosa noia que tenia per nom Ebony. Ella mateixa em va parlar a la nit, com si em considerés un amic.
Aquell gat blanc em va perseguir fins a casa, el vaig recollir i el vaig ficar a descansar al meu llit. Em vaig quedar totalment adormit, fins les 10 de la nit que va ser quan em vaig despertar. Als meus peus hi havia aquella noia que m' habia recollit, Ebony, com podia ser?, era ella aquell gat blanc tan bonic? la vaig despertar i es va espantar, i es va tapar deseguida amb els llençols. Un gat l'havia mossegat 15 anys enrere, però ella durant la nit es tornava dona i durant el dia gat, en canvi jo era home per el dia i per les nits gat.
Encara estem junts, però afortunadament ara ja no hi ha transformació ni canvi de cos, perquè després de la nostra primera relació sexual vam trencar el malefici amb el nostre etern sentiment, que es l'Amor ...
Sonia
Us vull explicar la meva història, on creia que patia una malaltia o maledicció sense cura. El meu pare sempre ha treballat en una protectora d'animals on la majoria dels animals estaven malalts. Recordo que hi havia un gat negre d' ulls verds grans i rodons, però estaba molt malalt i... una mica boig.
Quan tenia 6 anys la meva mare va voler que anéssim una tarda a veure al meu pare al treball i li féssim company
ia, però quan vam arribar el meu pare estava desesperat, perque aquell gat de ulls verds i de color negre s'havia escapat. La meva mare va voler ajudar-lo i jo em vaig quedar solet berenant el meu entrepà. Vaig decidir anar a donar una volta, per veure el altres animals que hi havia engabiats, i de cop al meu davant estava aquell gat mirant-me fixament i malintencionadament.Vaig intentar ignorarlo, però ell va llençar al meu coll i em va mossegar entre l' espatlla i el coll, va marxar d' un salt i em va deixar a terra plorant i cridant del mal que em feia. Els meus pares van venir deseguida amb mi i em van portar al metge. Em van fer milions de probes i no tenia rès, estava completament sa. Els metges no ho entenien. Aquell gat estaba realment malalt, però amb la seva autèntica bellesa exterior era impossible de fer creure.
Van passar 16 anys des d'aquell atac felí tan salvatge. Recordo que als 22 anys vaig començar a trobar-me malament: el meu olfacte era molt més fi, i em movia molt silenciosa i àgilment. Mai vaig imaginar d'on provenien aquells efectes sobrenaturals.
Als 22 anys vaig marxar a Finlandia, el meu país, a viure, i hi he viscut sempre sol. Una nit mentres dormia, el meu cos es va començar a encongir i a fer-me mal. El meu cos es va començar a recobrir de pel negre ¿m'estava transformant en un animal?. Vaig arrossegar-me fins al mirall i vaig veure que en el reflex hi havia aquell gat negre de fa 16 anys, aquell gat que em va atacar i em va mal ferir, però... m'estaba transformant en aquell gat? Era realment, preciós, uns ulls verds com els d'un prat i un pèl tan suau com el bellut.
Em vaig començar a desesperar, em quedaria així tota la meva vida?. Vaig voler anar a buscar ajuda. Vaig voler sortir per la porta però el meu cos m' ho impedia, per sort vaig deixar una finestra oberta i vaig saltar per allà cap a fora. Vaig caure sobre la neu i em vaig fer mal. Una noia que s'acostava cap a mi em va veure. Recordo perfectament com era ella: era molt prima , tenia els ulls clars igual que el color dels cabells que el tenia llarguíssims. Em va recollir. Es déia i diu Ebony...
Em va portar a casa seva i em va ficar dins del seu llit. Al matí quan em vaig despertar, estava totalment despullat, el meu cos tornava a ser el d'un humà. Em vaig espantar. Però ella no era al llit, només hi havia un gat totalment blanc amb el pèl que semblava bellut i brillava moltíssim. Em vaig vestir amb alguna cosa que hi havia per allà, i vaig tornar cap a casa meva, preguntant-me que se n'havia fet d' aquella preciosa noia que tenia per nom Ebony. Ella mateixa em va parlar a la nit, com si em considerés un amic.
Aquell gat blanc em va perseguir fins a casa, el vaig recollir i el vaig ficar a descansar al meu llit. Em vaig quedar totalment adormit, fins les 10 de la nit que va ser quan em vaig despertar. Als meus peus hi havia aquella noia que m' habia recollit, Ebony, com podia ser?, era ella aquell gat blanc tan bonic? la vaig despertar i es va espantar, i es va tapar deseguida amb els llençols. Un gat l'havia mossegat 15 anys enrere, però ella durant la nit es tornava dona i durant el dia gat, en canvi jo era home per el dia i per les nits gat.
Encara estem junts, però afortunadament ara ja no hi ha transformació ni canvi de cos, perquè després de la nostra primera relació sexual vam trencar el malefici amb el nostre etern sentiment, que es l'Amor ...
Sonia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada