Nadal | |
 | L'història comença una tarda molt tranquil·la, en un parc de San Francisco. Tothom tenia ganes d'anar cap a casa perquè feia una mica de fred i per la nit, segur, baixaria la temperatura. Encara que sigui una mica estrany la ciutat estava molt tranquil·la en aquell dia de Nadal tots estaven pels carrers comprant regals per la família. |
 | Jessy vivia en un pis molt acollidor al centre de la ciutat, no era molt luxós però era bastant bonic, aquesta nit sabia que es quedaria a casa sola, perquè la seva família estaven una mica lluny de San Francisco. Li semblava una mica trist passar el Nadal sola, Jessy estava acostumada a estar sempre amb els seus germans, el seu pare que l'estimava molt i amb els records que tenia de la seva mare, que es va morir quan ella encara era tota una nena. |
 | Quan es va donar compte de que realment estava sola va trucar a una amiga de la facultat que vivia a prop seu i li va preguntar si no volia venir a fer-li una mica de companyia. Passant més o menys un quart d'hora l'amiga arriba i veu que ella estava sola i decideix quedar-se amb ella aquella nit. Jessy va tenir la idea de fer un pastís de maduixa i l'amiga li va dir que aquesta idea era genial. Desprès d'una hora i mitja fent el pastís van seure les dues al sofà i van començar a mirar fotos de la Jessy de quan era petita... |
 | Van trobar una foto una mica antiga, una on Jessy i el seu pare estaven en un parc jugant amb un gronxador. Jessy va recordar tot el que havia passat aquest dia de la foto i li va explicar a la seva amiga... que aquest gronxador estava en un parc que hi havia a l'hospital, on estava la seva mare hospitalitzada i amb els ulls llagrimejats li va dir a l'amiga que la vida no tenia perquè haver-li pres una cosa tan important com la seva mare.. |
 | Eren les 3 de la matinada i les dues seguien parlant i veient fotos de Jessy. Jessy li va explicar a la seva amiga que els estudis van ser el millor remei per què ella no es sentís tan angoixada per la mort de la seva mare, li va explicar que els llibres que llegia d'històries o de qualsevol cosa era cada vegada més una mica d'experiència que ella guanyava al llarg del temps que passava. Jessy es va posar molt trista per no haver estat amb la seva família el dia de Nadal... |
Kiara
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada