Són en Seattle, cap dels indis americans

Cheb Mami (Taller de música)

Cheb Mami és un cantant d'origen Algèria, del gènere musical Rai. Ha interpretat les seves cançons en varies llengües com àrab, francès i egipci. Cheb Mami va néixer l'any 1966 en un barri anomenat Graba-el-wed a Algèria. Els seus pares eren obrers però a ell des de molt petit li agradava cantar.
-La seva carrera musical: El 1982, el seu company de l'agrupació el va animar a participar en un concurs transmès pel canal de televisió Algèria, radio televisió Algeriana, al programa alhan wa chabab (en català, melodies de joventut), on es buscava trobar nous talents musicals.
Des de 1982 a 1985, Chab mami va gravar aproximadament deu cassets, arribant a produir des de 100.000-500.000 còpies, i sense rebre una remuneració justa. El 1985 va viatjar a París, i va realitzar diverses produccions musicals, fusionant el rai amb diversos gèneres com el blues, la salsa, el reggae, el hip, hop, i integrant alguns ritmes dels seus ídols Stevie Wonder, Otis Redding, el raper francés MC solaar. Aquest mateix any va tornar a Algèria, i va fer la seva primera aparició oficial al primer festival rai a Orà. Aquest succés va marcar el reconeixement d'aquest gènere musical per part de les autoritats governament del país.
-La meva valoració: Trobo que es un excel·lent músic i famós en alguns països, i molt estimat pels seus i també pels seus fans ja que té molts àlbums i quasi tots agraden a la gent que els escolta.

"Termineitor" (Taller de còmic)

El níquel (Taller de vídeo)

Mohamed Maman

El viatge (Història de gener)

A tots ens agrada viatjar i cada un viatja a on vol i també pot escollir el transport que més li agrada. Alguns els agrada anar en avió com jo, però hi ha altres persones que no els fa massa gràcia volar i prefereixen viatjar en autobús, en cotxe, en moto etc.
Trobo que anar en vaixell també és divertit, però si el vaixell és gran i hi té de tot: piscines, sales de joc, cinema i més coses. Jo quan vaig al Marroc, el meu país d’origen, fins ara només hi he anat en cotxe i després, en vaixell però algunes vegades hi he anat en autobús però no m’ha agradat perquè és molt estret i els seients són molt incòmodes per un viatge llarg.
Però quan vaig en autobús per Reus m’agrada perquè només passo uns minuts de no res, es clar que quan hi ha cua no, però m’agrada i així puc descansar mentre vaig d’un lloc a l’altre.

Aquestes vacances de Nadal he anat en avió a Holanda i és la primera vegada que vaig en avió i m’ha agradat molt i a més quan vaig en avió no hi ha semàfors ni cues i vas a una velocitat molt alta i això fa que arribis molt més aviat que quan viatges en tren o cotxe.

Mohamed M.

Ja falta poc ... (Història d'una foto)

A la nostre vida rés és fàcil, ni s' aconsegueix rés en pocs dies. La nostra existència és basa en diners. si no tens dines no ets ningú ni vals per res. En aquest món només ets algú important pels diners.

Abans el poder el tenia només el rei i ell ho feia tot: ell manava, ell castigava , ell prenia les decisions del seu regne ... fins que vaN arribar uns francesos i ho Van canviar: per ells ara tenim aquest govern i les decisions no les diu només el que te més poder ni el més ric del món si no que les prenem entre tots.

Votem per qui ens guia en el partit popular. També hem aconseguit menys desigualtat entre els pobres i els rics.

Peró encara això no està per tot el món, encara hi ha alguns països poc desenvolupats on encara mana el que té més poder, però això ja s'arreglarà d'aquí a uns anys ... Espero!!.

Mohamed M.

El semàfor (Taller de còmic)

Àlbum per la Pau (Mohamed M.)

Mohamed M.