dijous, 19 / novembre / 2009
dijous, 12 / novembre / 2009
El mur de 3r E
dimecres, 11 / novembre / 2009
Quin embolic! (Història d'una foto)
Hi havia una vegada una noia que es deia Jessica i sempre anava molt atabalada, perquè vivia sola i tot ho tenia que fer ella sola, anar a comprar, les feines de casa, estudiar, etc.Però, la Jessica mai es rendia, i un dia ho va voler fer tot de cop.
Però quan portava una estona va veure que no ho podia fer tot a la vegada.
Al cap d'un mes, per fí, es va organitzar com fer totes les coses. De dilluns a divendres: feia els deures i estudiava, els dissabtes anava a comprar i feia les feines de casa, i els diumenges descansava a casa o se'n anava amb els amics a donar un tomb.
Al cap d'un any es va treure tots els estudis i ara treballa a l'empresa més important del país, és va casar amb l'home de la seva vida; es repartien les feines de casa, etc. I van tenir dos fills i van viure feliços per sempre.
CRISTIAN P.
Embolic .... (Historia d'una foto)
Hi havia una vegada una noia que es deia Fàtima. Sempre estava connectada a l'ordinador i mai feia res, no ajudava mai a la seva mare. Un dia estava connectada a Internet i el seu pare va arribar del treball i la va trobar connectada a l'ordinador. Li va dir que això no podia ser, que ajudés una mica a la mare i que recollís tot el que tenia per el terra.La Fàtima es va enfadar i va sortir de casa. El pare l'estava buscant i la va trucar per telèfon però la Fàtima tenia el telèfon apagat. El pare de la Fàtima va trucar a la policia i va explicar tot el que havia passat amb la seva filla. La policia li va dir "tu tranquil que d'això ens ocuparem nosaltres".
La policia va buscar per tota la ciutat i no la van trobar. El pare va trucar per telèfon a una amiga de la Fàtima i li va preguntar si la Fàtima estava amb ella i l'havia vist aquella tarda. La amiga de la Fàtima li va dir" sí, la Fàtima està amb mi, però diu que esta molt enfadada". Quan la Fàtima va tornar a casa el pare de la Fàtima la va fer una abraçada molt gran i li va dir "Mai et diré res, però tu tens que pensar una mica i pots estar el temps que vulguis connectada a l'ordinador. Tu saps que jo t'estimo molt i la teva mare també". I la Fàtima va dir: "Des de avui ajudaré la mare i faré el treball que tinc que fer".
Mohamed H.
divendres, 6 / novembre / 2009
Ja falta poc ... (Història d'una foto)
A la nostre vida rés és fàcil, ni s' aconsegueix rés en pocs dies. La nostra existència és basa en diners. si no tens dines no ets ningú ni vals per res. En aquest món només ets algú important pels diners.Abans el poder el tenia només el rei i ell ho feia tot: ell manava, ell castigava , ell prenia les decisions del seu regne ... fins que vaN arribar uns francesos i ho Van canviar: per ells ara tenim aquest govern i les decisions no les diu només el que te més poder ni el més ric del món si no que les prenem entre tots.
Votem per qui ens guia en el partit popular. També hem aconseguit menys desigualtat entre els pobres i els rics.
Peró encara això no està per tot el món, encara hi ha alguns països poc desenvolupats on encara mana el que té més poder, però això ja s'arreglarà d'aquí a uns anys ... Espero!!.
Mohamed M.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)






