dilluns, 30 de novembre de 2009

Per què? (Història d'una foto)

Tots els matins s'aixecava, obria la finestra i contemplava la llum de sol que entrava per la finestra. Sempre es preguntava per què? per què no he tingut la vida que volia? la família que esperava? els amics amb qui volia estar? perquè tot ha sigut tan difícil per a mi, és que m'ho mereixo? quin mal he fet? la vida m'ha jugat moltes males passades. Jo no volia matar-lo, tot ha sigut un error.
Tot va começar el meu primer dia de classes. Jo era nou a l'institut, a la meva clase thotom em mirava diferent per aixó, i ell, July li deien, era el típic pesat de totes les classes i clar jo era el reclam perfecte: Alumne nou, difícil de relaciornar-me. Va començar amb comentaris, però després va empitjorar, era això de prendre'm l'esmorçar, el diners... i així va passar el primer trimestre. Quan va començar el segon, ja no podía més, ja no ho suportava, així que vaig parlar amb el director que va parlar amb ell. Vaig pensar que d'alguna manera això calmaria la situació, però em vaig equivocar, tot el contrari va ser pitjor, va començar amb amenaçes.
Jo ja m'havia cansat, un dia vaig agafar la pistola del meu pare, només volia espantar-lo perquè no em molestesi més, però tot em va sortir malament. El vaig esperar en un carreró i quan vaig treure la pistola, vaig tremolar, i sense voler ... li vaig disparar al cap, vaig caure de genolls al veure'l estirat a terra sense vida, amb la seva sang sortint del cap, vaig córrer i córrer fins arribar a casa, vaig fer les maletes sense dubtar i vaig venir cap aquí, al camp on veniem de petits amb els meus cosins, i aquí estic des de fa 5 anys, amagat de thotom, sól, crec aquest era el meu destí. Totes les tardes em sento aquí a les escales de la porta preguntan-me perque? i esperant ...

Chambao (Taller de música)


Chambao és un grup de música flamenca-electrònica, conegut com flamenco chill. Són originaris de màlaga, andalusia. La seva música mescla els sons del flamenc i pals (formes) amb la música electrònica.

Chambao va néixer quan el músic holandes Henrik Takkenberg va conèixer a tres malaguenys (Maria del Mar, Eledi, Dani, components del grup) a la barriada malaguenya de Pedregalejo i van decidir formar un grup musical fusionant el flamenc amb sons electrònics

Chambao ha venut més de 1.000.000 de còpies a tot el món dels seus treballs. El 2008 col.labora amb la guanyadora del 51 festival d'eurovisió, Helena Paparizon amb la que realitza un duet de la seva cançó ja editada a Espanya Papers Mullats

WEB:http://www.chambao.es/

dijous, 12 de novembre de 2009

Com et dius? (Taller d'Scratch)


Mohamed R.

Primer Projecte Soufiane (Taller d'Scratch)


Soufiane

El mur de 3r E

Per recordar que fa 20 anys de la caiguda del mur de Berlín, cada un de nosaltres ha construït un maó de cartolina on ha posat informació sobre aquest fet històric.
Al final, amb tots els maons que hem fet, hem construit el nostre propi mur a la classe:

dimecres, 11 de novembre de 2009

Quin embolic! (Història d'una foto)

Hi havia una vegada una noia que es deia Jessica i sempre anava molt atabalada, perquè vivia sola i tot ho tenia que fer ella sola, anar a comprar, les feines de casa, estudiar, etc.
Però, la Jessica mai es rendia, i un dia ho va voler fer tot de cop.
Però quan portava una estona va veure que no ho podia fer tot a la vegada.
Al cap d'un mes, per fí, es va organitzar com fer totes les coses. De dilluns a divendres: feia els deures i estudiava, els dissabtes anava a comprar i feia les feines de casa, i els diumenges descansava a casa o se'n anava amb els amics a donar un tomb.
Al cap d'un any es va treure tots els estudis i ara treballa a l'empresa més important del país, és va casar amb l'home de la seva vida; es repartien les feines de casa, etc. I van tenir dos fills i van viure feliços per sempre.

CRISTIAN P.

Embolic .... (Historia d'una foto)

Hi havia una vegada una noia que es deia Fàtima. Sempre estava connectada a l'ordinador i mai feia res, no ajudava mai a la seva mare. Un dia estava connectada a Internet i el seu pare va arribar del treball i la va trobar connectada a l'ordinador. Li va dir que això no podia ser, que ajudés una mica a la mare i que recollís tot el que tenia per el terra.
La Fàtima es va enfadar i va sortir de casa. El pare l'estava buscant i la va trucar per telèfon però la Fàtima tenia el telèfon apagat. El pare de la Fàtima va trucar a la policia i va explicar tot el que havia passat amb la seva filla. La policia li va dir "tu tranquil que d'això ens ocuparem nosaltres".
La policia va buscar per tota la ciutat i no la van trobar. El pare va trucar per telèfon a una amiga de la Fàtima i li va preguntar si la Fàtima estava amb ella i l'havia vist aquella tarda. La amiga de la Fàtima li va dir" sí, la Fàtima està amb mi, però diu que esta molt enfadada". Quan la Fàtima va tornar a casa el pare de la Fàtima la va fer una abraçada molt gran i li va dir "Mai et diré res, però tu tens que pensar una mica i pots estar el temps que vulguis connectada a l'ordinador. Tu saps que jo t'estimo molt i la teva mare també". I la Fàtima va dir: "Des de avui ajudaré la mare i faré el treball que tinc que fer".
Mohamed H.

divendres, 6 de novembre de 2009

Ja falta poc ... (Història d'una foto)

A la nostre vida rés és fàcil, ni s' aconsegueix rés en pocs dies. La nostra existència és basa en diners. si no tens dines no ets ningú ni vals per res. En aquest món només ets algú important pels diners.

Abans el poder el tenia només el rei i ell ho feia tot: ell manava, ell castigava , ell prenia les decisions del seu regne ... fins que vaN arribar uns francesos i ho Van canviar: per ells ara tenim aquest govern i les decisions no les diu només el que te més poder ni el més ric del món si no que les prenem entre tots.

Votem per qui ens guia en el partit popular. També hem aconseguit menys desigualtat entre els pobres i els rics.

Peró encara això no està per tot el món, encara hi ha alguns països poc desenvolupats on encara mana el que té més poder, però això ja s'arreglarà d'aquí a uns anys ... Espero!!.

Mohamed M.

dijous, 5 de novembre de 2009

No té preu!

Moltes de les coses que tenim "no tenen preu" per què no hi ha prou diners al món pels que ens les vendríem. Voleu saber quines són aquestes coses?:

- Els amics són molt difícils de fer, te'ls has de guanyar amb la confiança i amb l'amistat. A mesura que l'amistat creix els amics sense donar-se conte es fan més propers a tu. Ells et necessiten més i tu a ell. (Soufianne).
- L' amistat no té preu. Si saps valorar a la persona que tens al costat i que té un valor incalculable. Als amics no els importa si tens diners: només has d'estar amb ells en els moments bons i en el moments dolents. També és un sentiment meravellós i únic, és sincer i de cor, però malhauradament d'amistats de veritat hi ha poques. (Luisa)
- La família ho és tot, és la que estimo molt, no la canviaria per res del món. No té preu, Jo no em separaria mai de la meva família. Amb la família et diverteixes molt. (Yassin).
- Per mi l'amistat, la família, i l'amor són les 3 coses que no tenen preu. L'amistat no té preu, escollim els amics, i sempre els tens al teu costat per lo bo i lo dolent per recolzar-t'hi el que necessitis, per ajudar-te en totes les coses. La família no té preu, ells són els que et cuiden de petits, et veuen créixer, et cuiden et, et donen el menjar, i saps que sempre els tens al teu costat. L'amor no té preu, t'enamores d'un noi i saps que sempre estaràs amb ell i ell estarà per tu. (Marina)

Projecte benvinguda Ruben (Taller d'Scratch)


Ruben

Projecte de Benvinguda Imad (Taller d'Scratch)


Imad