dilluns, 10 de maig del 2010

Les 5 cartes del Cristian

























UN MUSEU MERAVELLÓS

imatge1

A la ciutat de Manchester han acabat de construir un museu molt gran i bonic. A la gent li crida molt l'atenció perquè la forma d'aquest museu és nova i molt moderna. En aquest lloc i van molts instituts de tot arreu, per a que s'inspirin els nois i noies a l'hora de plàstica i per veure si els hi agradaria ser arquitectes o pintors quan siguin més grans.
imatge2

Avui ens ha tocat anar-hi al nostre institut. Hem agafat el metro i després l'autobús, perquè vivim a Liverpool i està una mica lluny de Manchester. L, la nostra professora de plàstica ens ha dit que tenim que fer una maqueta sobre alguna cosa que ens hagi agradat del museu.

imatge3

Ara ja he arribat a casa i s'ha fet de nit però encara no sé què puc fer per muntar la meva maqueta, no se m'acut res! Porto hores i hores pensant que és el que em va agradar més, però ées que em van agradar moltes coses... Ja sé!

imatge4

Ara agafaré els meus llapis i les meves eines de treball i començaré a fer la meva maqueta, serà una cosa especial, ningú s'ho esperarà, segur que trec la millor nota de tot l'institut amb la meva maqueta única i irrepetible: serà una replica d'uns astronautes americans que van trepitjar la Lluna per primera vegada el 20 de juliol del 1969.

imatge5

Avui tots els instituts hem anat amb la nostra maqueta al museu per veure qui guanyava el premi.
El premi consiteix en exposar la maqueta al museu i posar el teu nom sota la maqueta.
He guanyat el premi jo!!! Després d'hores amb nervis ho he sabut.
Moltes gràcies a tothom que m'ha votat.
Adéu. ;)


Cristian P.

Les 5 cartes de la Kiara




















Nadal


Imatge1

L'història comença una tarda molt tranquil·la, en un parc de San Francisco. Tothom tenia ganes d'anar cap a casa perquè feia una mica de fred i per la nit, segur, baixaria la temperatura. Encara que sigui una mica estrany la ciutat estava molt tranquil·la en aquell dia de Nadal tots estaven pels carrers comprant regals per la família.

Imatge2

Jessy vivia en un pis molt acollidor al centre de la ciutat, no era molt luxós però era bastant bonic, aquesta nit sabia que es quedaria a casa sola, perquè la seva família estaven una mica lluny de San Francisco. Li semblava una mica trist passar el Nadal sola, Jessy estava acostumada a estar sempre amb els seus germans, el seu pare que l'estimava molt i amb els records que tenia de la seva mare, que es va morir quan ella encara era tota una nena.

Imatge3

Quan es va donar compte de que realment estava sola va trucar a una amiga de la facultat que vivia a prop seu i li va preguntar si no volia venir a fer-li una mica de companyia. Passant més o menys un quart d'hora l'amiga arriba i veu que ella estava sola i decideix quedar-se amb ella aquella nit. Jessy va tenir la idea de fer un pastís de maduixa i l'amiga li va dir que aquesta idea era genial. Desprès d'una hora i mitja fent el pastís van seure les dues al sofà i van començar a mirar fotos de la Jessy de quan era petita...

Imatge4


Van trobar una foto una mica antiga, una on Jessy i el seu pare estaven en un parc jugant amb un gronxador. Jessy va recordar tot el que havia passat aquest dia de la foto i li va explicar a la seva amiga... que aquest gronxador estava en un parc que hi havia a l'hospital, on estava la seva mare hospitalitzada i amb els ulls llagrimejats li va dir a l'amiga que la vida no tenia perquè haver-li pres una cosa tan important com la seva mare..

Imatge5

Eren les 3 de la matinada i les dues seguien parlant i veient fotos de Jessy. Jessy li va explicar a la seva amiga que els estudis van ser el millor remei per què ella no es sentís tan angoixada per la mort de la seva mare, li va explicar que els llibres que llegia d'històries o de qualsevol cosa era cada vegada més una mica d'experiència que ella guanyava al llarg del temps que passava. Jessy es va posar molt trista per no haver estat amb la seva família el dia de Nadal...


Kiara

divendres, 7 de maig del 2010

Cita de Tagore, Soufiane

Si plores perquè no pots veure el sol, les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles.
Aquesta cita explica que si només pensem amb el dolent que ens està fassant o amb el que fem malament, no podrem veure les coses bones que tenim.
Soufiane.

Cita de Tagore, Yamina

Vivim en el món quan l'estimem
He escollit aquesta cita per què parla de l'important que és estimar el planeta.
Yamina

Cita de Tagore, Soufiane

Quan la meva veu calli amb la mort, el meu cor et seguirà parlant.
Aquesta citat explica que quan algu es mor es pensa que ningu el recorda però no és cert, queden les nostres accions. M'agrada per què diu la veritat.

Soufiane

Cita de Tagore, Mohamed R.

La veritable amistat és com la fosforescència, resplandeix millor quan tot s'ha enfosquit.

Aquesta cita explica que quan hi ha problemes els amics de veritat estan al teu costat. M'agrada molt per què això passa moltes vegades a la vida.

Mohamed R.

Cita de Tagore, Salvador

El bosc seria molt trist si només cantessin els ocells que millor ho fan.

Aquesta cita explica que si només cantés un ocell seria molt aburrit, que és millor que s'escoltin tots, encara que no ho facin tant bé.

dijous, 6 de maig del 2010

Cita de Tagore, Luisa

Encara que li arrenquis els pètals, no treuràs la bellesa a la flor.
Aquesta cita explica que per més que li treguis els pètals a la flor no li treuràs la seva bellesa interior, perquè la bellesa interior de la flor la té per si mateixa, i això mateix passa amb les persones: el més important no és la bellesa física sino la bellesa interior.
Luisa

Cita de Tagore, Yassin


He perdut la meva goteta de rosada!, Diu la flor al cel de l'alba, que ha perdut totes les seves estrelles.

Aquesta cita explica que ens queixem dels nostres problemes i hi ha gent que té més problemes que nosaltres. M'agrada per què diu la veritat.

Yassin

Cita de Tagore, Imad


Fer preguntes és prova que es pensa

Aquesta cita explica que el la persona que pregunta és la pesona que pensa. L'he escollida per quèdiu la veritat.

Imad

dimarts, 4 de maig del 2010

Sóc un gos salvatge, storytelling de Sant Jordi



Mohamed R.

Sóc un mòbil, storytelling de Sant Jordi

Sóc un monopatí, storytelling de Sant Jordi



Antonio

Sóc una olla vella, storytelling de Sant Jordi




Salvador

Sóc un teclat, storytelling de Sant Jordi

Soufiane