L'equip

Hi ha un equip de futbol de França anomenat,un equip gairé bé desconegut a frança per què és un equip de segona divisió. Bordeus es la primera vegada que juga a la primera divisió, ademés no disposa de bons jugadors.

Bordeus tindrà que buscar nous jugadors. per això van anar de gira a Àfrica. Alàa hi ha un jugador que es diu Okucha. Té només 18 anys, és de Nigeria, la seva mare es de França i el seu pare es de Nigerià. Okucha es un bon jugador té molt talent. Okucha viu Nigeria amb el seu pare, allà juga a futbol en una escola.
L'equip Bordeus està fent una gira per Àfrica per veure els jugadors que hi ha. Però quan van arribar a Nigeria tot va canviar al veure a Okucha jugant a futbol tots es van quedar surpresos amb el joc de Okucha. Tots parlavan d'ell, l'equip Bordeus no va dubtar a fer-li les proves. Primer de tot van parlar amb els seu pare, i també van parlar amb ell.
Li va agradar molt jugar a Europa, era els seu somni jugar en equips grans d'Europa. Finalment el van portar a França, on tenia que fer les proves. Hi va anar amb el seu pare i va quedar amb la seva mare.
Okucha va fer les proves que tenia que fer, després de fer-ho tot, va jugar amb el primer equip.
Okucha va triunfar molt a francia i sobre tot a l'equip de Bordeus on es va fer molt famós.

Soufiane

Noa i les bombolles màgiques.

Sóc Noa, una noia de 18 anys i estudio 2n de batxillerat a l’institut Deluxe de Barcelona.

Un divendres a la tarda vaig fer els meus plans, quedar amb les meves amigues per anar a donar un tomb i mirar tendes que es lo que acostumem a fer habitualment.

Pocs instants després que arribés l’hora de quedar, l'Anna una de les meves amigues em va trucar i em va dir que no podia quedar, per què tenia que fer-se responsable del seu germà petit de tres anys Joel.

Després em va tornar a sonar el mòbil, era Maria que es disculpava per què no podia venir de cap manera, per què tenia que anar a la perruqueria per què al dia següent, dissabte, anava de casament i li havien dit pocs instants abans de quedar amb nosaltres. Com que cap de les dues podien quedar i jo no volia anar tota sola a donar un tomb, vaig preferir quedar-me a casa fent deures o repassant una mica les lliçons de classe per dilluns i tenir-ho tot enllestit .

Quan m'en vaig adonar eren les vuit de la tarda i em notava cansada de tant estudiar i fer els deures. Em vaig estirar una mica sobre el llit de la meva habitació per desconnectar una mica del món.

De cop i volta em vaig adormir deseguida i al cap de dos segons vaig entrar al meu propi somni. Jo era la protagonista del meu somni i unes bombolles màgiques també.

Era com si estigues embolicada sobre màgia pura i bona, tot era de colors lluminosos, hi havien bombolles de totes les mides grans, petites, mitjanes. També n'hi havia de diferents formes i colors, o sigui un món irreal però diferent al meu. Cada bombolla diferent em feia apreciar la vida d’alguna manera i feia que sigues més divertida. Jo estava en un món fet a la meva mida, tot era bonic i no et tenies que preocupar per rès.

Hi havien fades amb els ulls blaus i cabells arrissats i negres, també hi havien elfs que eren bastants petits, però molt simpàtics.

En aquell món tan fantàstic el plat de cada dia era la felicitat, per què encara que no tinguessin de tot, sempre pretenien estar alegres. La felicitat és el que els envoltava cada dia.

Estava tan agust que em volia quedar per sempre, era el paradís de les fades i dels elfs. Cada nit es celebrava alguna festa fos pel motiu que fos.

Les diferents bombolles em feien sentir molt viva, i això que jo em sentia mig morta, però com he dit no es podia estar trist per a rès.

Les bombolles eren fetes com d’aigua i sabó, però més brillants i de colors.

De cop i volta es va acabar el meu somni, perquè l’odiós despertador va sonar. Eren les set i quart del mati! Havia estat dormint un munt d’hores i ja era l’hora de llevar-me per anar a classe, vaig adormir-me des de el divendres al vespre fins a dilluns al matí. Era tan fantàstic el somni que no em vaig poder despertar.

Des de que vaig tenir aquell son tan meravellós veig la vida amb altres ulls, tinc més sentiments de lo habitual i tot em sembla bé.

Gràcies a les bombolles màgiques ara visc el dia a dia amb alegria.

Elena

Pensant en ...

El dia dos de setembre l'Ana Davidson va arribar a Catalunya, era a finals d’estiu .

Comencava a fer fred. L'Ana estava molt nerviosa. No sabia palar l’espanyol . Tampoc coneixia la llengua catalana. No tenia amics. La seva familia era lluny,molt lluny. La seva failia era a Xina.
Estar de vacances en un altre país és fàcil-va pensar la ana . Viure en un pais diferent és una altra cosa! Podré viura aquí sola, sense la meva familia? Per què l'Ana va venir a Catalunya? La Ana estava enamorada.
El xicot de l'Ana era un noi cátala. Es deia Carlos. En Carlos era de català. En Carlos i l'Ana es van conèixer a Xina quan en Carlos feia vacances. En Carlos va estar sis setmanes a Xina.
En Carlos era guapo, parlava molt bé l’anglès, va estudiar anglès durant deu anys a l’escola i després a la universitat. En Carlos i l'Ana es van enamorar. Ellsvolien casar-se, però tenien un gran problema: eren de països diferents. Van decidir a provar de viure a Catalunya,al país d’en Carlos.
En Carlos tenia una bona feina en aquell país, era el director d’una empresa de construcció .Era un bon noi i l'Ana l’estimava per això. L'Ana va agafar les maletes i es va acomiadar de la seva família i dels seus amics. No sabia quan tornaria al seu país i no sabia quan tornaria a veure la seva famila i els seus amics.
Quan l'Ana va arribar a Catalunya, se sentia trista. Però alhora estava contenta: Ostres! Un nou pais, una nova vida amb en Carlos!
El pis d’en Carlos era a Vic. Era un pis petit però acollidor i confortable tenia calefacció i cuina de gas. A casa seva sempre cuinava amb una cuina electrica.
Hi havia moltes coses que hauria d’aprendre. To era molt diferent al seu pais.

Samira

La Prehistòria

Carlos

El nen petit

Chen i Li

Sí al companyerisme, sí a la solidaritat !!

Qùe en pensem:

• "Això és discriminar per tonteries. Si ens parem a pensar són coses que no tenen sentit."
• "Moltes vegades ens troben davant d'aquestes situacions i no moven ni un sol dit ajudar a aquella persona"
• "Es riuen perque són covards"
• "El noi que té els cabells blancs ha fet molt bé: no cal que barallar-se per defensar d’altres companyes"
• "...ho he trobat molt bé perquè no ha calgut barrallar-se per defensar-lo."
• "Jo crec que el més important a un institut o col·legi és el respecte amb els companys i la solidaritat"
• "Cada un pot fer el que volgui amb el seu aspecte físic".
• "...el que està passant et fa sentir malament i t'entren ganes de ajudar-lo i fer el possible per què no es fiquin amb ell."

Saludem la tardor.

Powered by eSnips.com

Biografies del món: Pau Gasol (Mediterrània)

Va naixer al sí de la seva família anomenada Gasol. La seva família està dedicada a la medicina, per que el seu pare Agustí Gasol és sanitari i la seva mare és doctora. Pau va estudiar medicina durant un temps però ho va deixar perquè no podia fer les dues coses a la vegada. Té dos germans, en Marc que també és jugador professional a l’Akasvayu Girona i l'altre és l'Adrià que medeix 1,77m només amb 12 anys.

Pau va començar a jugar a bàsquet al pati del seu col.legi que s’anomenava Llord del Cornellà. Un home va anar veure com jugava Pau Gasol i el van fitxar. Després el van fitxar el F.C Barcelona, a la temporada 97/98 va guanyar el campionat de júnior d’Espany. Al 99 va debutar a la lliga ACB va jugar 3 partits més amb el primer equip F.C Barcelona, va ser escollit a la primera posició del draft convertint-se en el primer espanyol en aconseguir-ho i el segon espanyol en pujar a la NBA després de Fernando Martín. Va ser escollit per Atlanta Hawks i fou traspassat por Lorenzen W.Hirgh i Brevin Kmight a canvi de Jamal Tynley i Shaaref Abdul-Rahim.

Va debutar a la lliga ACB el 2000 anb el F.C.Barcelona jugant contra Richo Manresa. Va debutar contra Detroit pistons aconseguint dobles figures, 15 rebots, 5 assistències, i 12 punts.També va jugar al All Star de las Vegas. No va aconseguir cap punt però va ser el màxim rebotejador donant 3 assistències. Ademés va ser el rookie del seu any i el màxim anotador dels rookies . Tambè va ser campió del mòn al japò guanyant a Grecia i de pallissa!

Els dos germans Gasol en Pau i en Marc sòn una de les parelles de pivots amb mes valoració de el bàsquet cátala. Han arribat al final del Europeu però van perdre contra Rússia .

I així acaba es la vida d’en Pau Gasol com a jugador de bàsquet.

Carlos M.

Biografies del món: Gerónimo (Far West)

Gerónimo va ser el cap dels indis apatxes a nord Amèrica. Nascut el 16 de juny de 1823 i va morir el 17 de febrer de 1909 i el seu nom indi va ser Gokhlayah que significa un que badalla nom que li va posar son pare debut a que de petit estava cansat amb freqüència.

A l’any 1859 les tropes del governador militar Sonora van assassinar a la seva muller, als seus tres fills i a la seva mare. Gerónimo va jurar llavors venjar-se i es va associar amb Cochise, el cap dels apatxes chiricahua.

Al morir Cochise, el seu fill va proclamar a Gerónimo cap de la tribu. No obstant al 1876 se li va obligar a ingressar en una reserva índia.

Gerónimo va rebutjar pertànyer a aquell tros de terra àrid i va marxar a Mèxic al 1885 acompanyat d’un grup de guerrers entre els que estaven Chihuahua Mangas i Nachez.

Al 1886 es va donar l’ordre de recerca i captura contra Gerónimo, amb una recompensa de 2000 dòlars.

Gerónimo va decidir entregar-se i va ser recluit a la presó, on va permanèixer tres anys. Transcorregut aquell temps, va ser traslladat a una reserva índia a Oklahoma sense que tenis la oportunitat de veure de nou el seu poble. Allà va passar els seus últims anys de la seva vida.

Va morir als 84 anys d’edat.

Juan Carlos A.

M´agrada l'aula oberta!!!!!

L'Aula Oberta és un nou espai de l'institut. Té poca gent i treballem molt amb l´ordinador. En aquesta aula pots fer moltes coses diferents, i aprendre més coses de manera divertida.

A l'Aula Oberta treballem molt en grup, per discutir entre els alumnes, i també per ajudar als companys que els costa més treballar.

Shuangmiao.

Dolor a Birmània.

Llegint la premsa aquests dies, hem trobat al diari Avui aquesta noticia que ens ha causat molta impressió:

"Desenes de milers de persones s'han sumat a les protestes que els monjos budistes birmans duen a terme des de fa dies arreu de Myanmar contra la dictadura militar que governa el país des del 1962. La principal ciutat birmana, Yangon, i altres localitats del país, han viscut les protestes més multitudinàries des que milers d’activistes demòcrates van manifestar-se contra el règim militar fa vint anys i van ser massacrats.

Uns 300.000 birmans han prés els carrers de Yangon i d’altres localitats com Sittwe, on gairebé la població sencera, d’uns 100.000 habitants, ha sortit per manifestar-se amb els monjos. A la segona ciutat més poblada del país, Mandalay, al nord, i Pakokku, en la regió central, també han tingut lloc grans protestes. A Pakokku és on ha començat la rebel·lió dels monjos arran de l’agressió patida per alguns religiosos a mans de soldats birmans.

En resposta a aquest incident i davant la negativa de la junta militar a disculpar-se pels maltractaments, l’Aliança de Tots els Monjos de Birmània ha convocat una gran protesta que ha estat secundada per activistes demòcrates i milers de ciutadans disposats a expressar el seu descontentament després de dècades de repressió.

Amenaces del règim militar birmà
El règim militar birmà ha reaccionat de forma amenaçadora a les protestes. La junta militar ha advertit que està preparada per “actuar” contra els monjos budistes que lideren les manifestacions.
El ministre d’Afers Religiosos, el general Thura Myint Maung, ha advertit als monjos que no trenquin les “normes i regulacions” budistes i ha responsabilitzat de les protestes “elements destructius” oposats a la pau a Myanmar, que té 53 milions d’habitants.

Violència potencial
Els monjos són molt respectats pels birmans i qualsevol acció que la junta militar fes contra ells podria provocar un esclat de violència als carrers.
La jornada de protestes multitudinàries ha anat precedida d’una ordre emesa a primeres hores del matí per la jerarquia de la institució budista de Myanmar –sotmesa al control governamental– perquè tots els monjos retornessin als seus monestirs i posessin fi a l’onada de concentracions contra el règim.

L’Associació de Presos Polítics de Birmània ha denunciat la detenció de 218 persones que han participat en les primeres protestes, que es van dur a terme l’agost passat."

Carlos i Sergio.

Felí Ezequiel

Em dic Ezequiel i tinc 26 anys. Sóc de Helsinki, m' agrada el fred, però visc a Espanya. Els dies a Helsinki són massa depriments, sempre plou o neva i els dies sempre són grisos, els meus pares no volien això per a mi.

Us vull explicar la meva història, on creia que patia una malaltia o maledicció sense cura. El meu pare sempre ha treballat en una protectora d'animals on la majoria dels animals estaven malalts. Recordo que hi havia un gat negre d' ulls verds grans i rodons, però estaba molt malalt i... una mica boig.

Quan tenia 6 anys la meva mare va voler que anéssim una tarda a veure al meu pare al treball i li féssim companyia, però quan vam arribar el meu pare estava desesperat, perque aquell gat de ulls verds i de color negre s'havia escapat. La meva mare va voler ajudar-lo i jo em vaig quedar solet berenant el meu entrepà. Vaig decidir anar a donar una volta, per veure el altres animals que hi havia engabiats, i de cop al meu davant estava aquell gat mirant-me fixament i malintencionadament.

Vaig intentar ignorarlo, però ell va llençar al meu coll i em va mossegar entre l' espatlla i el coll, va marxar d' un salt i em va deixar a terra plorant i cridant del mal que em feia. Els meus pares van venir deseguida amb mi i em van portar al metge. Em van fer milions de probes i no tenia rès, estava completament sa. Els metges no ho entenien. Aquell gat estaba realment malalt, però amb la seva autèntica bellesa exterior era impossible de fer creure.

Van passar 16 anys des d'aquell atac felí tan salvatge. Recordo que als 22 anys vaig començar a trobar-me malament: el meu olfacte era molt més fi, i em movia molt silenciosa i àgilment. Mai vaig imaginar d'on provenien aquells efectes sobrenaturals.

Als 22 anys vaig marxar a Finlandia, el meu país, a viure, i hi he viscut sempre sol. Una nit mentres dormia, el meu cos es va començar a encongir i a fer-me mal. El meu cos es va començar a recobrir de pel negre ¿m'estava transformant en un animal?. Vaig arrossegar-me fins al mirall i vaig veure que en el reflex hi havia aquell gat negre de fa 16 anys, aquell gat que em va atacar i em va mal ferir, però... m'estaba transformant en aquell gat? Era realment, preciós, uns ulls verds com els d'un prat i un pèl tan suau com el bellut.

Em vaig començar a desesperar, em quedaria així tota la meva vida?. Vaig voler anar a buscar ajuda. Vaig voler sortir per la porta però el meu cos m' ho impedia, per sort vaig deixar una finestra oberta i vaig saltar per allà cap a fora. Vaig caure sobre la neu i em vaig fer mal. Una noia que s'acostava cap a mi em va veure. Recordo perfectament com era ella: era molt prima , tenia els ulls clars igual que el color dels cabells que el tenia llarguíssims. Em va recollir. Es déia i diu Ebony...

Em va portar a casa seva i em va ficar dins del seu llit. Al matí quan em vaig despertar, estava totalment despullat, el meu cos tornava a ser el d'un humà. Em vaig espantar. Però ella no era al llit, només hi havia un gat totalment blanc amb el pèl que semblava bellut i brillava moltíssim. Em vaig vestir amb alguna cosa que hi havia per allà, i vaig tornar cap a casa meva, preguntant-me que se n'havia fet d' aquella preciosa noia que tenia per nom Ebony. Ella mateixa em va parlar a la nit, com si em considerés un amic.

Aquell gat blanc em va perseguir fins a casa, el vaig recollir i el vaig ficar a descansar al meu llit. Em vaig quedar totalment adormit, fins les 10 de la nit que va ser quan em vaig despertar. Als meus peus hi havia aquella noia que m' habia recollit, Ebony, com podia ser?, era ella aquell gat blanc tan bonic? la vaig despertar i es va espantar, i es va tapar deseguida amb els llençols. Un gat l'havia mossegat 15 anys enrere, però ella durant la nit es tornava dona i durant el dia gat, en canvi jo era home per el dia i per les nits gat.

Encara estem junts, però afortunadament ara ja no hi ha transformació ni canvi de cos, perquè després de la nostra primera relació sexual vam trencar el malefici amb el nostre etern sentiment, que es l'Amor ...

Sonia

Els 3 nens

Tot va començar l’any 1935 en un petit poble de França que es deia L’Ojule. El científic Ralph Lauren va començar amb l' estudi del clonament. El científic vivia dalt d’una muntanya i la gent del poble mai ho l'havia vist.

L’estudi del cientific es basava en la clonació i la vida artificial: va estar sense sortir del castell 40 anys.

L’any 1975 va tenir bones noticies: havia inventat una màquina capaç de clonar qualsevol forma de vida, la va anomenar “Lazaro”. El seu primer clonament va ser amb un gos que es deia F1 i encara que la gent veia la seva creació amb admiracio i respecte, per ell no era més que un experiment. Ell volia realment alguna cosa exitosa. Va treure sang de ell mateix i va decidir clonar-se. Així van néixer 3 petits nens bessons. Ara sí que estava realment content amb el que havia fet.

La mala sort vas ser que el científic va morir només 1 mes després de crear als nadons deixant-los a la seva sort.

Van ser enviats a una casa d’acollida on després de 2 anys van ser separats, 2 van anar amb una familia francesa i l'altre va anar a parar a una familia catalana.

Aquest últim va arribar a Reus on va començar els seus estudis. El temps va passar i el nen es va fer gran. Quan tenia 22 anys va decidir anar a buscar als seus 2 germans per què des de petit havia trobat que alguna cosa li faltava.

Va anar a França i va començar una recerca de 3 anys, i quan pensava deixar-ho va trobar els seus germans . Van parlar molta estona i van decir veure’s 3 vegades a l’any.

Carlos

Junts?

Aquesta història parla d'uns nens que viuen a Mongolia. Aquests nens eren pobres i no tenien gaires recursos per a sobreviure dignament.

Un dia un equip de bàsquet dels Estats Units d'amèrica es va adonar que ells tenien molts diners i havia molts països de l' Àfrica que no en tenien, i per això van organitzar una gira pels països pobres.

L'equip va arribar un dia a Mongolia i van començar a jugar amb tots els nens que es trobaven, i es van adonar que hi havien dos nens que destacaven molt sobre els altres nens mongols.

Van decidir que aquells dos nens no podien estar al carrer sense fer rès, per què ells tenien molta traça per aquell esport.

La federació de bàsquet dels Estats Units va parlar amb les families dels nens i van decidir entre tots que anirien a Àmerica a jugar a la lliga nacional americana.

Quan van passar els anys aquells jugadors van ser molt més bons fins que un dia es van trobar jugant a la millor llig del món.

Els jugadors cobraven molts diners i del seu sou van anar donant al seu pais una mica per a que aquell esport no s'oblidés, i així aquell país va anar prosperant i avui en dia té molts atletes, jugadors de bàsquet, de futbòl etc.

Albert

La nostra tira còmica

Sònia i Jordan

El que espero de l'Aula Oberta

Espero que pugui arribar a no suspendre cap assignatura, gràcies a que aquest any es fa l'aula oberta.
És millor aquesta classe perquè treballem més en grup i tenim més opinions sobre els treballs de classe i no es tan difícil com quan ho vols fer tot sol.
Tambè s`ha de ser més responsable i anar amb més cura amb les coses que solem fer, ja que treballar en grup a vegades pot ser més dificil perquè compartim les nostres opinions i informacions i no tot surt com nosaltres esperem que surti.

Elena