Tot va començar l’any 1935 en un petit poble de França que es deia L’Ojule. El científic Ralph Lauren va començar amb l' estudi del clonament. El científic vivia dalt d’una muntanya i la gent del poble mai ho l'havia vist.
L’estudi del cientific es basava en la clonació i la vida artificial: va estar sense sortir del castell 40 anys.
L’any 1975 va tenir bones noticies: havia inventat una màquina capaç de cl
onar qualsevol forma de vida, la va anomenar “Lazaro”. El seu primer clonament va ser amb un gos que es deia F1 i encara que la gent veia la seva creació amb admiracio i respecte, per ell no era més que un experiment. Ell volia realment alguna cosa exitosa. Va treure sang de ell mateix i va decidir clonar-se. Així van néixer 3 petits nens bessons. Ara sí que estava realment content amb el que havia fet.
La mala sort vas ser que el científic va morir només 1 mes després de crear als nadons deixant-los a la seva sort.
Van ser enviats a una casa d’acollida on després de 2 anys van ser separats, 2 van anar amb una familia francesa i l'altre va anar a parar a una familia catalana.
Aquest últim va arribar a Reus on va començar els seus estudis. El temps va passar i el nen es va fer gran. Quan tenia 22 anys va decidir anar a buscar als seus 2 germans per què des de petit havia trobat que alguna cosa li faltava.
Va anar a França i va començar una recerca de 3 anys, i quan pensava deixar-ho va trobar els seus germans . Van parlar molta estona i van decir veure’s 3 vegades a l’any.
Carlos
L’estudi del cientific es basava en la clonació i la vida artificial: va estar sense sortir del castell 40 anys.
L’any 1975 va tenir bones noticies: havia inventat una màquina capaç de cl
onar qualsevol forma de vida, la va anomenar “Lazaro”. El seu primer clonament va ser amb un gos que es deia F1 i encara que la gent veia la seva creació amb admiracio i respecte, per ell no era més que un experiment. Ell volia realment alguna cosa exitosa. Va treure sang de ell mateix i va decidir clonar-se. Així van néixer 3 petits nens bessons. Ara sí que estava realment content amb el que havia fet.La mala sort vas ser que el científic va morir només 1 mes després de crear als nadons deixant-los a la seva sort.
Van ser enviats a una casa d’acollida on després de 2 anys van ser separats, 2 van anar amb una familia francesa i l'altre va anar a parar a una familia catalana.
Aquest últim va arribar a Reus on va començar els seus estudis. El temps va passar i el nen es va fer gran. Quan tenia 22 anys va decidir anar a buscar als seus 2 germans per què des de petit havia trobat que alguna cosa li faltava.
Va anar a França i va començar una recerca de 3 anys, i quan pensava deixar-ho va trobar els seus germans . Van parlar molta estona i van decir veure’s 3 vegades a l’any.
Carlos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada