dimecres, 28 de novembre del 2007

Noa i les bombolles màgiques.


Sóc Noa, una noia de 18 anys i estudio 2n de batxillerat a l’institut Deluxe de Barcelona.

Un divendres a la tarda vaig fer els meus plans, quedar amb les meves amigues per anar a donar un tomb i mirar tendes que es lo que acostumem a fer habitualment.

Pocs instants després que arribés l’hora de quedar, l'Anna una de les meves amigues em va trucar i em va dir que no podia quedar, per què tenia que fer-se responsable del seu germà petit de tres anys Joel.

Després em va tornar a sonar el mòbil, era Maria que es disculpava per què no podia venir de cap manera, per què tenia que anar a la perruqueria per què al dia següent, dissabte, anava de casament i li havien dit pocs instants abans de quedar amb nosaltres. Com que cap de les dues podien quedar i jo no volia anar tota sola a donar un tomb, vaig preferir quedar-me a casa fent deures o repassant una mica les lliçons de classe per dilluns i tenir-ho tot enllestit .

Quan m'en vaig adonar eren les vuit de la tarda i em notava cansada de tant estudiar i fer els deures. Em vaig estirar una mica sobre el llit de la meva habitació per desconnectar una mica del món.

De cop i volta em vaig adormir deseguida i al cap de dos segons vaig entrar al meu propi somni. Jo era la protagonista del meu somni i unes bombolles màgiques també.

Era com si estigues embolicada sobre màgia pura i bona, tot era de colors lluminosos, hi havien bombolles de totes les mides grans, petites, mitjanes. També n'hi havia de diferents formes i colors, o sigui un món irreal però diferent al meu. Cada bombolla diferent em feia apreciar la vida d’alguna manera i feia que sigues més divertida. Jo estava en un món fet a la meva mida, tot era bonic i no et tenies que preocupar per rès.

Hi havien fades amb els ulls blaus i cabells arrissats i negres, també hi havien elfs que eren bastants petits, però molt simpàtics.

En aquell món tan fantàstic el plat de cada dia era la felicitat, per què encara que no tinguessin de tot, sempre pretenien estar alegres. La felicitat és el que els envoltava cada dia.

Estava tan agust que em volia quedar per sempre, era el paradís de les fades i dels elfs. Cada nit es celebrava alguna festa fos pel motiu que fos.

Les diferents bombolles em feien sentir molt viva, i això que jo em sentia mig morta, però com he dit no es podia estar trist per a rès.

Les bombolles eren fetes com d’aigua i sabó, però més brillants i de colors.

De cop i volta es va acabar el meu somni, perquè l’odiós despertador va sonar. Eren les set i quart del mati! Havia estat dormint un munt d’hores i ja era l’hora de llevar-me per anar a classe, vaig adormir-me des de el divendres al vespre fins a dilluns al matí. Era tan fantàstic el somni que no em vaig poder despertar.

Des de que vaig tenir aquell son tan meravellós veig la vida amb altres ulls, tinc més sentiments de lo habitual i tot em sembla bé.

Gràcies a les bombolles màgiques ara visc el dia a dia amb alegria.

Elena