Per què? (Història d'una foto)

Tots els matins s'aixecava, obria la finestra i contemplava la llum de sol que entrava per la finestra. Sempre es preguntava per què? per què no he tingut la vida que volia? la família que esperava? els amics amb qui volia estar? perquè tot ha sigut tan difícil per a mi, és que m'ho mereixo? quin mal he fet? la vida m'ha jugat moltes males passades. Jo no volia matar-lo, tot ha sigut un error.

Tot va começar el meu primer dia de classes. Jo era nou a l'institut, a la meva clase thotom em mirava diferent per aixó, i ell, July li deien, era el típic pesat de totes les classes i clar jo era el reclam perfecte: Alumne nou, difícil de relaciornar-me. Va començar amb comentaris, però després va empitjorar, era això de prendre'm l'esmorçar, el diners... i així va passar el primer trimestre. Quan va començar el segon, ja no podía més, ja no ho suportava, així que vaig parlar amb el director que va parlar amb ell. Vaig pensar que d'alguna manera això calmaria la situació, però em vaig equivocar, tot el contrari va ser pitjor, va començar amb amenaçes.
Jo ja m'havia cansat, un dia vaig agafar la pistola del meu pare, només volia espantar-lo perquè no em molestesi més, però tot em va sortir malament. El vaig esperar en un carreró i quan vaig treure la pistola, vaig tremolar, i sense voler ... li vaig disparar al cap, vaig caure de genolls al veure'l estirat a terra sense vida, amb la seva sang sortint del cap, vaig córrer i córrer fins arribar a casa, vaig fer les maletes sense dubtar i vaig venir cap aquí, al camp on veniem de petits amb els meus cosins, i aquí estic des de fa 5 anys, amagat de thotom, sól, crec aquest era el meu destí. Totes les tardes em sento aquí a les escales de la porta preguntan-me perque? i esperant ...