diumenge, 20 d’abril del 2008

La Capadòcia, lloc on va néixer Sant Jordi


La Capadòcia és una regió situada al cor de la península de l’Àsia Menor, limitada al sud per les muntanyes del Taure, a l’est pel riu Eufrates, al nord pel riu Halis i a ponent per la regió dels llacs de Pisídia i Licaònia.

Aquesta regió es carateriza pel seu relleu singular, d’origen volcànic. Els volcans Erciyes i Hasan.

La composició dels diversos materials i la presència de la vegetació eviten l’actuació contundent dels fenòmens erosius i la formació de xemeneies de fades i de badlands.

La situacó geogràfica de la Capadòcia ha permès que hagi estat una zona de contacte entre civilitzacions al llarg de la història.

L’ocupació de la península de l’Àsia menor per part dels turcs seljúcides va portar un període de decadència de l’art rupestre i de la vida de les comunitats cristianes. La situació es va agreujar amb l’aparició dels otomans, que van obligar a abandonar els establiments monàstics i van convertir, en alguns casos, les esglésies, en estables i colomars, i també van destruir els rostres d’algunes de les imatges dels frescos ja que la religió musulmana no permet la representació iconogràfica de figures humanes.

El 1243 Capadòcia va passar als mongols de Pèrsia (Il-khan) i el 1336 els turcmans hi van establir un emirat independent conegut com emirat d'Eretna; el 1380 fou conquerit per un emirat veí i el 1398 pels otomans. La dominació Tamerlànida (1401) fou efímera, i va tornar als otomans. Després de la I Guerra Mundial, la regió restà en poder dels turcs. La minoria dels Kizilbatxis i té alguna presència.



Kaymakl (també coneguda Kaymakli) és una de diverses ciutats subterrànies (Mazi i Özkonak) i abandonades a la regió de Capadòcia, a Anatòlia central, Turquia. Es pensa que va ser probablement construïda entre els segles V i X. Encara que la falta de decoració i documentació fan difícil fixar aquestes dates, i ha estat ocupada per diverses cultures a través dels segles. La seva funció principal era protegir als habitants de la regió en cas d'invasions. La seva posició estratègica en el centre de la regió de Capadòcia (20 quilòmetres al sud de Nevsehir), la feia un refugi fàcilment assolible pels habitants.

La ciutat va ser construida en el feble subsòl cendrós de Capadòcia. Aquesta va assolir una grandària tal que podia rebre a centenars de persones, aixoplugant-les per espai de temps de fins a sis mesos. Té nou nivells subterranis descoberts fins ara, dels quals els quatre superiors estan oberts al turisme. Els inferiors romanen parcialment obstruïts i estan reservats per als investigadors.

Va ser descoberta el 1964. Té una sola entrada; però una vegada a dins té 2,5 km. A l'interior es troben àrees destinades a magatzems d'aliments, estables, cisternes, caves, cuines, esglésies i també enterraments dipositats en un laberint de túnels i escales. A les cuines, s'aprecia que les parets i el sostre estan impregnats de sutge. A les esglésies existeixen restes dels frescos bizantins que les adornaven.

La ciutat té pous de ventilació. L'entrada està protegida per una pedra en forma de disc que es feia girar per blocar el pas per complet, i que només podia fer-se girar des de dins. Un segon disc protegeix la ciutat, uns metres més endins sobre el túnel d'entrada: com a "doble assegurança" en el cas que la primera entrada fos franquejada. Existeix un túnel subterrani en direcció a la veïna ciutat subterrània de Derinkuyu (9 km al sud), encara que el túnel no ha estat completament obert pel que no se sap del cert si existia comunicació subterrània entre aquests dos refugis.



Xavi

5 comentaris:

Prova ha dit...

No em queda clar què té a veure aquesta regió amb Sant Jordi, no li veig la relació.

Unknown ha dit...

La religió no es el lloc, el lloc on ba neixe sant jodri.

Unknown ha dit...

La religió no es el lloc, el lloc on ba neixe sant jodri.

Unknown ha dit...

La religió no es el lloc, el lloc on ba neixe sant jodri.

Unknown ha dit...

La religió no es el lloc, el lloc on ba neixe sant jodri.