dimecres, 13 de gener del 2010

Units pel monopatí (història del gener)

Hi havia una vegada, un noi que tenia setze anys, anava sempre amb el seu grup d'amics en monopatí pels carrers de Barcelona.
En Joan, quan no anava amb el seu grup, li agradava viatjar amb el seu monopatí a casa dels familiars, perquè era un noi que quan estava sol li agradava estar en família perquè s'ho passava molt bé.
Un dia, en Joan, s'aborria molt i va decidir ajudar a la gent fent encàrrecs amb el seu monopatí per ajudar als que tenien pressa i no podien arribar a temps a algun lloc, ell feia grans favors fent aquests encàrrecs. En Joan va arribar un dia que va decidir fer els encàrrecs a pobles del voltant, hi havia què li donava diners per fer l'encàrrec.
Ara, aquest noi és molt ric i poderós, gràcies als diners que guanyava fent els viatges amb el monopatí, és va pagar els estudis ell mateix, gràcies això ara és advocat i guanya molts diners, perquè és el millor advocat de tota Barcelona.
En Joan, ara s'enfronta al cas més difícil de tota la seva vida, és tracta de que un noi de setze anys s'ha xocat amb el seu client, resulta que aquest noi anava en monopatí fent viatges encarregats. A en Joan li resultava molt difícil culpar al noi del monopatí, perquè li feia recordar la seva infància i veia injust fer-li pagar que es xoqués amb el seu client, perquè la culpa era del client i no del noi. El seu client anava corrents com un boig pel carrer sense mirar i el noi quan el va veure es va apartar, però, el client com anava sense mirar es va moure cap al costat on estava el noi i el noi no va poder fer rés.
Llavors, en Joan, va decidir perdre la lluita i que pagués les conseqüències el seu client. Ara en Joan s'ha cambiat de client, ara el seu client és el noi del monopatí.
Cristian